Camí a la llibertat

Butlletí núm. 97 (05-11-2019)

Camí a la llibertat

Butlletí núm. 97 (05-11-2019)

Barcelona desbordada

El passat 26 d’octubre es va viure una manifestació massiva al carrer Marina de Barcelona, un carrer que va quedar absolutament desbordat de gent per mostrar el rebuig a la sentència de l’1-O i en favor del dret a l’autodeterminació. El lema de la manifestació va ser “Llibertat”, si bé l’Assemblea també s’hi va manifestar amb una pancarta pròpia, “Contra la sentència, independència”.

La capçalera va sortir puntualment i va avançar a poc a poc fins a l’avinguda Icària, on hi havia l’escenari i on es va dur a terme l’acte polític. Just abans, els castellers van aixecar 16 pilars. Roger Mas, Núria Graham i Paula Sànchez  van ser els encarregats de posar la nota musical de l’acte, conduït per Maria Xinxó. Un acte on representants de les més de 500 entitats adherides van tenir veu, com Unió de Pagesos, Irídia, la Taula del Tercer Sector, el Consell Nacional de la Joventut, Òmnium Cultural o l’Assemblea Nacional Catalana.

La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, va reclamar urgentment una resposta política i institucional a l’altura del moment històric. “Des de les institucions calen propostes polítiques que recullin els clams que avui omplen el carrer Marina”, va afegir. Per Paluzie, no es pot acceptar que els presos polítics hagin estat condemnats a penes d’entre 9 i 13 anys per defensar l’autodeterminació. “Això no és acceptable en un estat democràtic”, va dir, i va avisar que no es pot permetre que la sentència hagi comportat més presó. “Seguirem dempeus mentre duri la repressió i la vulneració de drets”, va concloure just abans de recordar, un a un, el nom dels empresonats d’aquestes darreres setmanes.

Al seu torn, Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, va enviar un missatge a les institucions de l’Estat: la presó, la repressió, o els empresonaments no podran frenar la voluntat d’una immensa majoria de la ciutadania de Catalunya d’exercir aquests drets. “No podem permetre que hi hagi gairebé 50 persones empresonades i més de 1.000 persones perseguides per la justícia”, va dir. Així mateix, va recordar que el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides i Amnistia Internacional han demanat que els presos polítics tornin a casa.

Anaïs Franquesa, en representació d’Irídia, va evidenciar que quan el que està en risc són els drets i les llibertats, Catalunya sempre ha respost com un sol poble, i va reclamar un país en el qual cap detingut pugui acabar condemnat per sedició per convocar manifestacions pacífiques i posar urnes, o ningú sigui víctima de la “brutalitat policial” per defensar els seus ideals, com s’ha vist aquests dies, amb mes 600 persones ferides. També va afirmar que la sentència del Suprem és una “condemna” al dret a vot, al dret a manifestació i al dret a la dissidència política, i va mostrar el rebuig a aquesta sentència; davant d’un problema “històric” es reclama “una solució política”. Per això, cap sentència, per molt dura que sigui, impedirà que es continuï sortint al carrer per defensar els drets i exigir la llibertat dels presos polítics i exiliats.

Blanca Bragulat, en representació dels familiars presos, va sostenir que tots plegats es troben “més forts i determinats que mai”, i que ni les amenaces ni la repressió aturaran el moviment. “Seguirem lluitant pacíficament pels nostres drets”, i va recordar que aquesta condemna és a tot un poble. “Hi serem fins al final”, va concloure. L’acte va finalitzar amb el Cant dels Segadors.

Segueix la reacció a la sentència de l'1-O

Fa dues setmanes que duren les mobilitzacions arreu de Catalunya i a diferents punts dels Països Catalans i de l’Estat espanyol. Unes mobilitzacions que han rebut una forta resposta policial i judicial (626 persones ferides, 209 detencions, 33 persones enviades a presó provisional fins el dilluns 28 de novembre). Les convocatòries segueixen, no només contra la decisió judicial, sinó en solidaritat amb les detingudes i empresonades els darrers dies. La Directa ofereix un seguiment dels actes convocats aquests dies que es pot consultar al seu web. Per altra banda, el canal de
Telegram Anonymous Catalonia també fa un seguiment exhaustiu de les convocatòries que es fan a diari.

 

Nou servei de testimoni visual

Activem un servei de recull d’imatges per ajudar la defensa de víctimes de la repressió.

Fes-nos arribar les imatges especificant lloc, dia, hora i un contacte al següent correu: testimonivisual@assemblea.cat.

 

Caixa de solidaritat

La Caixa de Solidaritat permet fer front a les despeses jurídiques i /o responsabilitats econòmiques que reben persones físiques com a conseqüència d’actuacions emmarcades en el procés cap a la independència per participar d’accions cíviques, pacífiques, no-violentes i democràtiques. Aquestes actuacions han de respondre a iniciatives d’entitats i/o partits sobiranistes o bé per seguir el mandat de les urnes i els acords del Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat en favor del procés independentista.

La Caixa de Solidaritat gestionada inicialment per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural ara és assumida per l’Associació de Foment de la Caixa de Solidaritat, que recull i canalitza la voluntat de solidaritat de milers de persones de la nostra societat per donar suport a les víctimes de la repressió política.

Qualsevol persona que ho necessiti es pot adreçar per correu electrònic a info@caixadesolidaritat.cat o per telèfon al +34 694 465 281 per a demanar suport o, si sabeu d’algú que el necessita ens ho feu saber i ens hi posarem en contacte. La creació d’aquesta caixa és un gest potent de solidaritat, transversalitat i unitat.

ELS DILLUNS A LA PLAÇA

Et fem un resum de totes les concentracions que fem cada dilluns a la plaça de la Vila, t’apuntes a la propera?

Units pel Consell per la República

Dilluns, 28 d’octubre a la plaça de la Vila – El Consell per la República Catalana (CRC) és una institució privada creada amb l’objectiu de fer efectiva la independència, institucionalitzar la República Catalana i internacionalitzar la causa independentista. Representa la ciutadania republicana.Els òrgans del CRC són l’Assemblea de Representants, el Consell de Govern i la Presidència del Consell. El Consell, que emana del mandat republicà que sorgeix de les urnes del 1 d’Octubre de 2017, és la primera institució que aglutina a tots els catalans que decideixin considerar-se ciutadans de Catalunya, completament al marge de la legalitat espanyola.

La victòria arribarà, però tinguem molt clar que ens necessita a tots

Dret a la identitat catalana

Qualsevol ciutadà dels Països Catalans major de 16 anys, independentment del seus orígens, cultura, religió o condició social, es pot inscriure sempre que estigui d’acord amb els principis republicans. Com va dir el conseller Toni Comín: “Al segle XXI la ciutadania no pot ser imposada, ha de ser volguda i assumida”.

L’èxit d’aquesta proposta rau en el nombre de ciutadans que representi.

Precisament aquesta crida va centrar la intervenció de la criminòloga Laura Arantegui a la tradicional trobada que tots el dilluns organitza l’associació Gràcia Llibertat a la plaça de la Vila. “La ciutadania”, va afirmar, “és una cosa que surt del cor, no del bressol, una cosa que no es pot imposar.” Després de recordar les carències de llibertat, democràtiques i jurídiques de l’anomenada “democràcia espanyola”, va insistir en els valors que proclama el Consell per la República: el de l’autodeterminació, l’apoderament ciutadà, la pau, la no violència, la sostenibilitat, la justícia social i, sobretot, la radicalitat democràtica. “La manera de contribuir a tot això és senzilla: inscriure’s”. A través de taules que s’organitzen en els actes de barris o mitjançant la web Consell per la República. El preu de la inscripció es de 10 euros.

Paga la pena el petit esforç d’inscriure’s al Consell

Més de 81.200 inscrits

En la actualitat són més de 81.200 les persones que han decidit adherir-se. Però són necessàries moltes més. El missatge que es donarà serà molt potent. “Imaginem dos milions d’inscrits per un objectiu comú. Brutal. El Consell sanciona la identitat digital catalana que ningú ens podrà prendre”, va etzibar Arantegui, qui va explicar que el Consell “no està lligat a cap partit; està lligat al poble”. En aquest sentit, crea xarxes d’assistència i grups de suport cívic. També treballa en la defensa dels represaliats, en la diplomàcia d’internacionalització del conflicte (“per a ser reconeguts primer hem de ser coneguts”) i en l’impuls a l’idioma i a la cultura catalana. En aquest moment s’estan posant en marxa els Consells Locals per la República, que “porta el Consell a peu de carrer a cada municipi”.
“El Consell ens fa sentir units i compartir sentiments.” Va recalcar que la força dels catalans és la solidaritat, la perseverança, la gent de l’1-O, insistint en què “apuntar-se al Consell és un esforç mínim però el que pot representar és tan increïble, bonic i potent que paga la pena aquest petit esforç”.

La solidaritat és una de les millors armes de que disposa el poble

“Afluixa la mosca”

La trobada es va obrir per part d’un representant de Gràcia Llibertat, l’entitat que aplega a unes 50 associacions del barri, fent referència als 30 companys, citats un a un pels seus noms, que estan empresonats acusats de no se sap ben bé quins delictes. Va explicar que la seva situació econòmica familiar és molt feble, en especial la dels que estan casats amb fills. Per això s’han engegat diverses campanyes per recollir diners, que no inclouen les d’assistència jurídica perquè estan cobertes per advocats voluntaris. La de Gràcia és Afluixa la Mosca.

Les recents condemnes del Suprem a 100 anys de presó, a més a més de cruels, són “un inequívoc missatge polític al poble català”. Per això, entre d’altres coses, és molt importants la mobilització popular com a valor per a construir el futur de Catalunya, el protagonisme dels joves al carrer i la incorporació de noves formes de lluita.

Joaquim Coca

Assemblea Popular Antirepressiva

La conclusió és que “ja no hi ha marxa enrere”, que “la solidaritat és una de les millors armes de que disposa el poble” i que cal que Gràcia desenvolupi la seva pròpia agenda. Per la qual cosa s’han d’organitzat respostes del barri amb instruments capaços de aglutinar al veïnat contra la repressió. Al bell mig de la plaça es va celebrar la primera Assemblea Popular Antirrepresiva de Gràcia (APAG). Es tracta de debatre respostes col·lectives enginyoses i transversals. En aquest sentit, després de la trobada dels dilluns a la plaça de la Vila tindrà lloc la de l’APAG.

Han vingut a pegar a les iaies i s’han trobat amb els nets

Dilluns, 21 d’octubre a la plaça de la Vila – Reproduïm el text que es va llegir el 21 d’octubre a la plaça de la Vila, es tracta d’un document consensuat entre els organitzadors de l’acte.

Bona nit i bona hora,

Fa uns dies algú va fer una pintada aquí a prop, al carrer Penedès, al voltar de la cantonada de la Plaça.

Diu: “No tenim por”.

Per alguns una certesa, per altres segurament un desig de ja no tenir més por davant de les agressions i violències que ens venen d’un estat demofòbic. Aquests dies hem vist que molta gent ha perdut la por i ha emprès un camí cap endavant que no té aturador.

Els experts en no-violència en diuen “un moment de remolí”: una acció, un esclat d’energia col·lectiva que desencadena un moviment múltiple i imparable que se’ns endú a tothom.

A començaments d’aquesta llarga i intensa setmana, a les xarxes es va fer viral un tuït que potser heu llegit i que deia: “Han vingut a pegar a les iaies i s’han trobat amb els nets”.

Aquests nets i fills nostres tenen noms i ràbia, desig i esperança; per ells i per tots nosaltres. Disposats fins i tot a pagar un preu alt per la llibertat de tots plegats, a posar els cossos i les idees pel davant, a denunciar la injustícia i les agressions, a acabar si cal a la presó:

Aquests nets i fills són aquí i tenen noms:

Es diuen Laura, Joan i David, empresonats a Tarragona
Es diuen David, Álvaro, Xènia i set preses més a Barcelona
Es diuen Robert i Pau i 3 preses més a Girona
Es diuen Martí i 4 preses més a LLeida
Es diu Dani, presoner a Madrid

24 presos polítics més, a afegir als 16 pels quals reclamàvem la llibertat el passat dilluns de les sentències infames. 40 presos polítics que seguirem defensant aquí i arreu. 40, 400 o 40.000: No tenen prou presons pel desig inalienable de llibertat.

Hem hagut de sentir però que érem nosaltres els violents, i hi insistiran perquè ja no tenen arguments de cap altra mena que la mentida repetida fins al fàstic. Certament hem vist coses que a molts no han agradat; focs, trencaments, pillatges, vandalismes, destrosses a les que no estàvem acostumats com en altres llocs… Actes aïllats que s’han produït al final d’algunes manifestacions i que no podem aprovar col·lectivament. Hem estat precisament nosaltres, amb les nostres accions pacífiques, actives, no-violentes, festives, imaginatives, amb les assegudes, els cordons, la persistència i l’autodefensa qui hem sabut controlar aquests tipus d’accions. No ho han fet pas ells -les forces del desordre- provocant incendiàriament, infiltrant-se, rebentat ulls, destrossant testicles, colpejat arreu, atropellat manifestants…

Perquè tots sabem d’on ve la violència de veritat, la Violència en majúscules:

La violència ve de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil, que han vingut “a por ellos”, ens han atacat indiscriminadament i il·legalment i han hagut de retirar-se i amagar-se al cau davant de la pressió popular, de la gent que no ha tingut por i els ha plantat cara.

La violència també ve del Gobierno Español (més disfuncional que en funcions), que comanda, ordena i utilitza la seva policia; que menteix, enganya i oculta el cap sota l’ala de la vergonya i la incompetència. El seu ridícul i la seva ignorància no es ens fan por.

La violència dels Mossos d’Esquadra, dels BRIMO, no al servei del nostre país, sinó a les ordres de Madrid, comandats per titelles del 155 que haurien de tenir els dies comptats al nostre govern si vol seguir sent el nostre govern. Si no heu de ser amb nosaltres, no us tindrem por.

La violència venjativa i prevaricadora de la presumpta Justícia Espanyola i el seu Tribunal Suprem Salvapàtries, dels seus fiscals, jutges, tribunals i tribuneros que van enterrar la veritable justícia a les cunetes fa ja massa anys. Els seus rictus solemnes i les seves pompositats no ens fan ja cap por. No n’esperem res d’ells.

La violència dels mitjans d’in-comunicació al servei de la mentida i la tergiversació, de l’ocultació de la veritat, del relat únic; mitjans entre els quals també hi haurem de comptar els que ens pensàvem que havien de ser els nostres. Ja hem creat xarxes de comunicació al marge dels interessos de governs, empreses i partits. Ni ens espanten, ni ens calen.

La violència que ve de la casta política instal·lada i interessada, pecant dia sí dia també de pensament, paraula, obra, omissió… d’immoralitat o covardia. Ja cap vot a la por, cap vot per la por.

I la violència d’una obsoleta Monarquia, imposada, impostada i impostora, falsa i irreal, exemple màxim de totes les ignoràncies i impotències d’un Estat que persisteix en viure en una realitat paral·lela, ignorant el que tot el món està veient i sap. Una monarquia en caiguda lliure, sense paracaigudes ni fanal on arrapar-se. Bordaran però no espantaran ningú.

I aquí som nosaltres, sense por…

… perquè mentre tots aquests violents ens ignoraven i menyspreaven, nosaltres érem aquí, i ara hi seguim, i som als carrers, a les carreteres, als aeroports, a les estacions de tren, a les fronteres, a les delegacions, palaus, comissaries i presons; som arreu i no marxarem.

Perquè mentre uns giraven en cercles, “les pillaba lejos”, feien un pas al costat, o molts passos enrere, nosaltres hem fet ara un salt endavant: sense partits, sense polítics, sense lideratges. Hem estat plaça, hem estat poble i hem estat república, perquè hem estat republicans al servei del país que volem.

Ahir algú va ampliar el tuït que deia abans amb una nova frase:
“Han vingut a pegar a les iaies i s’han trobat amb els nets;
Han pegat als nets, i ara vindrem les mares a defensar-los”.

Lluitem, defensem-nos, ja no tenim por, no ens aturaran, mai més.

Visca la terra!

A més, aquella setmana es va decidir que faríem una manifestació com a cloenda de l’acte que fem cada dilluns per exigir la llibertat dels presos, el retorn del exiliats i la fi de la repressió. Va discórrer pels carrers Goya, carrer Gran, Astúries, Verdi i va finalitzar a la plaça de la Revolució.

Publicació de la sentència

Dilluns, 14 d’octubre a la plaça de la Vila – En un dia molt especial, colpits per la publicació de la sentència del Tribunal Suprem contra els nostres polítics, uns centenars de ciutadans ens vam tornar a congregar a la Plaça de la Vila per reclamar la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i en suport als represaliats, convocats pel col·lectiu Gràcia Llibertat.

La convocatòria prevista es va escurçar per adaptar-la a les circumstàncies del dia i es va suprimir la intervenció dels convidats anunciats. Vam començar puntualment a les 20h, amb cinc minuts de silenci, però sense el Cant dels Ocells.

A continuació, en Celdoni Fonoll va llegir aquesta quarteta composta per aquell dia:

Justícia falsa,
dicta sentència,
i el poble s’alça:
Independència!

I l’actriu Pepa Arenós va fer la lectura del manifest llegit a totes les concentracions que es van fer davant dels ajuntaments. El podeu llegir aquí. A continuació es van recordar tots els actes previstos i amb la interpretació del Cant dels Segadors i crits d’ “Independència”, a les 20:20h vam donar l’acte per acabat

Enric Espelt

Que només els petons et tapin la boca

Dilluns, 7 d’octubre a la plaça de la Vila – Amb l’assistència d’uns 700 graciencs, convocat per la Plataforma Gràcia per la Llibertat, el 7 d’octubre va tenir lloc l’acte de cada dilluns en memòria dels presos, exiliats i represaliats polítics. Aquell dia va estar especialment dedicat a l’augment de la repressió contra el moviment d’alliberament nacional català.

Va començar Josep Isern, escriptor i blogaire de la Salut, que va llegir la darrera carta (i en van 69!) al blog dedicat a la seva neta. De la extensa i encoratjadora missiva, ens quedem amb la fi: “Que només els petons et tapin la boca!”.

Tot seguit, les companyes del grup Solidaritat Perifèrica, de Nou Barris, ens van explicar el cas del company Moisés, víctima de la mentida i la repressió feixistes. La seva demanda de solidaritat va estar rebuda amb entusiasme pels assistents. A continuació, una companya del grup Irídia, que dona suport jurídic i legal a les persones represaliades, ens va explicar el funcionament i activitat dels seus membres i la campanya de micro mecenatge que han endegat. L’acte va acabar amb el Cant dels Segadors.

Joan Molina

INFORMACIÓ DE LES COMISSIONS

Et posem al dia de l’activitat de la Territorial i et fem partícep de les convocatòries.

De la comissió d’extensió

Voluntari, voluntària, anima’t a participar a les sortides organitzades! És important que siguem el major nombre de persones possible. Aquests són els espais on pots col·laborar (atenció, les comissions tenim nous correus electrònics):

Parades: parades@graciaperlaindependencia.cat

Programació de parades a Gràcia per a novembre
  1. Dissabte 16 de novembre, a Gran de Gràcia/Travessera de Gràcia, matí d’11 a 14h
  2. Dissabte 23 de novembre, a Passeig Sant Joan/Indústria, matí d’11 a 14h
  3. Dissabte 30 de novembre, a Astúries/Fontana, tarda de 18 a 21h

Apunta’t al doodle de parades

De la coordinadora

Hi trobaràs informació permanent i convocatòries diverses d’àmbit general

Correu electrònic: coordinadora@graciaperlaindependencia.cat

Vine a col·laborar al local de la territorial

Com ja sabeu, obrim el local del carrer Robí, 22, els divendres, de 18h a 20h (excepte quan hi ha mobilitzacions…), com a punt de trobada i contacte presencial. Tenim estelades noves, domassos, informació i repartim els carnets als socis de l’Assemblea.

 

EL MÉS CALENT, AL TWITTER

Hi trobaràs els tuits més punyents de la quinzena

Jordi Sànchez

Detingudes 23S

Assemblea International

Judici a la Democràcia

Assemblea Nacional Catalana

Jordi Cuixart

BREUS

T’expliquem coses que passen dins i fora de la Vila

Tsunami democràtic

Des del 14 d’octubre hi ha accions diàries arreu de Catalunya per denunciar la sentència del Tribunal Suprem. És impossible fer esment de tots els actes i fer-ne un recull acurat, de ben segur ens en deixaríem algun. Entre els convocants, trobem a Tsunami democràtic, que va fer una crida massiva a congregar-se a l’Aeroport de Barcelona com a reacció davant la sentència contra el procés. El Tsunami democràtic disposa d’una pàgina web i una App que funciona mitjançant codis QR que estan repartits entre la població. 

El Tsunami Democràtic ha anunciat un nou calendari de mobilitzacions, després de l’anunci de l’Audiència espanyola que investiga l’organització per terrorisme. Aquestes noves accions inclouen una mobilització a tot l’estat el 9 de novembre, la jornada de reflexió de les eleccions espanyoles, i també el dia de la nova data del Barça-Madrid al Camp Nou, el 18 de desembre. Els dies ja són assenyalats; els llocs són encara una incògnita. El missatge diu:

ARTICLES QUE INTERESSEN

La secció on pots conèixer l’opinió de diverses personalitats, així com llegir articles de qualitat sobre el Procés Constituent

El termòmetre #parlem

Marta Rojals

Vilaweb – 28 doctubre de 2019

El cap de setmana passat va haver-hi mobilitzacions per a tots els gustos a Barcelona: la dels independentistes contra les sentències, que ja no és novetat, la dels anomenats #ParlemHablemos, que és com un eclipsi de sol, i la dels que es podrien anomenar #NiHablarDeParlar (de l’elefant a l’habitació). Aquesta última ve a representar la dominació de l’estat a Catalunya, amb els seus policies que els acompanyen, es presten a fer-s’hi fotos, i fins i tot els deixen entrar als furgons on potser, dies enrere, van transportar-hi algun enemic capturat i encara s’hi sent l’olor de la por.

#ParlemHablemos, tot i que no porten la bandera visible, tampoc no han de témer cap policia, mosso, guàrdia civil o guàrdia local dels que Grande-Marlaska diu que ‘formen durant aquests dies un únic uniforme’. Si disposessin dels recursos de la sinistra SCC potser tindrien més ressò, però, de moment, dissabte amb prou feines van formar una mica de taca blanca al mig de la plaça de Sant Jaume. No en sé els números, perquè els càlculs de la Guàrdia Urbana són tan científics com l’homeopatia, però no semblava que hi hagués ni una quarta part de l’assistència de fa un parell d’anys, quan es van veure la declaració d’independència al damunt i de sobte correm-hi tots, parleu, hableu, ‘els uns i els altres’, com els agrada tant de dir, posant al mateix nivell una minoria estructural que proposa certa solució i la majoria que té la clau d’aquesta solució però no li dóna la gana d’emprar-la.

En aquesta columna som de recordar-ho de tant en tant: la trampa dels aficionats a parlar de ‘els uns i els altres’ es basa a treure l’independentisme de context –aïllar-lo de la seua història, del greuge permanent, de les raons per a voler construir un estat més just i igualitari entre tots els contribuents–, perquè sempre és més fàcil carregar els neulers a una simple mosca collonera que a un moviment històric amb raó de ser. Un exemple d’escombrada de context, i aquí anava, és la que desvinculà la convocatòria de l’1-O de l’oferta que Puigdemont (a desgrat de molts) repetia cada dia al govern espanyol: que, fins a l’últim minut de la vigília del referèndum, estava disposat a parar màquines per a negociar-ne les condicions, la data, la pregunta i les majories que en validarien el resultat. On era l’anhel de #ParlemHablemos durant aquell compte enrere? Més que retòrica, la pregunta és filosòfica, perquè la seua primera piulada data del 3-O.

Sense aquesta operació de laboratori per a deslligar causes i efectes, les riuades de plors pel 6 i 7 de setembre del 2017 no es podrien sostenir: si hom volia criminalitzar les lleis de l’1-O, calia desvincular-les de la voluntat negociadora dels promotors, com per deslegitimar el moviment d’emancipació català, que demana aïllar-lo del seu historial de mans obertes, peticions de referèndums al Congreso, llistes de desatencions i demandes estatutàries. De la mateixa manera hom pretén aïllar ara l’esclat dels jóvens catalans del corrent d’altres revoltes mundials: desvincular-los de la legítima protesta contra un estat autoritari, reduir les seues accions a un vandalisme nihilista i inadaptat, és la fórmula perfecta per poder-los criminalitzar en pau. Per la seua part, l’independentisme, ja prou carregat d’errors, faria bé de no sumar-ne un altre caient al parany: que el llum de gas amb la repressió no ens faci perdre de vista d’on venim, on anem, per què volem el que volem i no una altra cosa.

[Llegeix tot l’article]

AGENDA

De la Territorial

Dilluns 4 de novembre: Concentració per la llibertat dels presos polítics.
Lloc i hora: a la plaça de la Vila de Gràcia, a les 20h.

De l’ANC

Divendres 8 de novembre: Caminades pels presos polítics i el retorn del Govern a l’exili.
Lloc i hora: a Plaça Catalunya, a les 19.00 h.

 

Dissabte 2 de novembre: Campanya de Consum Estratègic.
Lloc i hora: Plaça de la Vila, d’11 a 19h

Altres entitats

Dijous 31 d’octubre:  Castanyada a diferents carrers de Gràcia.

VÍDEOS

COMUNICAT SOBRE LES AFIRMACIONS DEL MINISTRE D’INTERIOR

DESEMMASCAREM A L’ESTAT

EXHUMACIÓ DE FRANCO