Per unes Festes combatives!

Butlletí núm. 99 (19-12-2019)

Per unes Festes combatives!

Butlletí núm. 99 (19-12-2019)

Tsunami democràric al Camp Nou

El Tsunami Democràtic va convocar una nova acció el passat 18 de desembre. Us oferim un resum amb els tuits que Tsunami ha difós:

Cancel·lem el sopar-tertúlia
Benvolgudes i benvolguts, Lamentem informar-vos que, per un problema d’agenda de darrera hora, ineludible per a la nostra presidenta Elisenda Paluzie, cancel·lem el sopar-tertúlia que havíem organitzat per a aquest divendres 20 de desembre, i al qual ja us havieu apuntat. Us informem que divendres estarem al local de Robí per fer-vos la devolució de l’import íntegre que vau abonar en fer la inscripció. En cas que algú no pugui venir, que ens ho comuniqui a graciaperlaindependencia@assemblea.cat i mirarem de solucionar-ho. Us preguem que disculpeu les molèsties que aquesta cancel·lació us hagi pogut produir. Bones festes a tothom. Salutacions, Equip de coordinació de l’ANC-Gràcia Sectorial de Dones de l’ANC
Anem x Feina

La setmana passada es va anunciar la creació de l’associació empresarial Anem x Feina, que pretén aglutinar el teixit empresarial català compromès amb el país. L’entitat neix amb 500 empreses adherides i delegacions a Sort, Manresa, Tortosa, Lleida, Girona, Tarragona, Barcelona i la Bisbal del Penedès. La campanya, emmarcada dins d’Eines de País, compta amb el suport de l’Assemblea Nacional Catalana.

Aprendre de les febleses de l’octubre de 2017 i treballar des dels diversos àmbits de la societat civil per debilitar els poders de l’Estat. Aquesta és la lògica que impulsa la creació d’Anem x Feina, la patronal independentista que vol ser un instrument per desenvolupar una economia moderna, innovadora i creativa i a la vegada enfortir la societat catalana per al proper embat democràtic amb l’Estat.

Així ho ha destacat Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea, que ha remarcat que aquesta campanya ha d’aspirar a l’èxit d’altres campanyes emmarcades en el paraigua Eines de País, que han estat clau per a la victòria de la candidatura independentista a la Cambra de Comerç de Barcelona o per potenciar la campanya de Consum Estratègic per posar al centre una economia deslligada de les pressions polítiques de l’Estat.

David Fernández, coordinador de la Comissió Fem República de l’Assemblea, ha volgut assenyalar que aquesta associació d’empresaris vol “omplir el forat” que s’ha detectat en l’àmbit de la patronal des de l’òptica independentista. Ha anunciat, doncs, la creació de “la primera patronal desacomplexadament independentista”.

Sívlia Cubo, vicepresidenta de la Cambra de Comerç de Manresa, ha volgut fer èmfasi en els valors que ha de projectar la patronal: territori, sostenibilitat, transparència i modernitat. Aquesta ha de ser una associació empresarial compromesa amb el país, amb la innovació i la creativitat i amb valors emmarcats en l’economia social, segons ha volgut remarcar.

L’associació d’empresaris Anem x Feina serà presentada oficialment d’aquí a unes setmanes, però ja s’està organitzant arreu del territori i aplega més de 500 empreses i delegacions a Sort, Manresa, Tortosa, Lleida, Girona, Tarragona, Barcelona i la Bisbal del Penedès. Des de la seu de l’Assemblea, s’ha fet una crida pública a tots els empresaris, autònoms i emprenedors del país a unir-s’hi per començar a treballar per donar forma a aquesta patronal independentista i participativa. Tots els detalls i informació sobre com formar-ne part es poden consultar al web http://anemxfeina.cat.

ELS DILLUNS A LA PLAÇA

Et fem un resum de totes les concentracions que fem cada dilluns a la plaça de la Vila, t’apuntes a la propera?

Presos amb noms i congnoms

Dilluns, 9 de desembre a la plaça de la Vila – Com cada dilluns, en un vespre fresc i ventós, uns centenars de ciutadans ens vam tornar a congregar a la Plaça de la Vila per reclamar la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i en suport als i les represaliades, convocats pel col·lectiu Gràcia Llibertat. 

Vam començar puntualment a les vuit, amb cinc minuts de silenci, seguits per la interpretació del Cant dels OcellsA continuació, en Francesc Rosell, en nom dels organitzadors, va fer la introducció a l’acte, amb comentaris crítics cap al poder judicial espanyol i amb la citació d’unes frases d’en Jordi Cuixart per destacar el valor de la desobediència civil no violenta.

Tot seguit, va prendre la paraula en Josep Lluís Martínez del grup Constituents per la República. Va començar fent una breu explicació sobre la situació política actual i els seus antecedents i va prosseguir amb una dilatada exposició dels principis i objectius del grup Constituents, integrat dins l’estructura de la CUP, que podríem resumir en la seva frase final “Fem República i definim alhora com la volem”. A la seva pàgina web constituents.cat trobareu més informació sobre aquesta organització.

La seva intervenció va ser seguida per crits d’”Unitat” que van donar pas a la presentació de la segona entitat participant, l’Oficina d’Habitatge Popular de Gràcia, a càrrec de la seva representant Lena Olivares, que en un breu parlament va explicar els objectius del grup, centrats a lluitar per un habitatge digne per a la gent de Gràcia i va passar la paraula a la Lidia, qui va exposar el seu cas personal, a punt de ser desnonada judicialment. A la web i a Twitter trobareu més dades sobre aquesta associació.

Després, va intervenir en David Fontanals, que va anar enumerant amb veu potent els presos, exiliats i represaliats catalans i d’arreu, acompanyant els seus nom amb el crit de “Llibertat”, corejat pels assistents. Al final, els crits de “Llibertat Presos Polítics” van ressonar per tota la plaça. Tot seguit, la Maria Catà, en nom dels organitzadors, va donar les gràcies als convidats, músics i assistents, i va recordar alguns actes habituals de cada setmana. La interpretació d’Els Segadors i crits d’”Independència” van cloure l’acte, quan passaven un parell de minuts de dos quarts de nou del vespre.

Enric Espelt

Ens endinsem a Òmnium Cultural de Gràcia

Dilluns, 2 de desembre a la plaça de la Vila – Vam començar amb el Cant dels Ocells i tot seguit la companya Anna Crosas d’Omnium Cultural de Gràcia va fer la introducció de l’acte que aquell dia va organitzar la seva entitat, una de les més de 50 que conformen la Plataforma “Gràcia per la llibertat” i ens va presentar la seva presidenta Helena Vicente.

L’Helena va començar amb una breu introducció de què és la delegació a Gràcia d’Omnium Cultural, una entitat que des de la seva fundació l’ant 1961 ha fet una tasca ingent per salvar la llengua i la cultura catalanes. Des del 2012, tenen la delegació a Gràcia. Va evocar la figura d’en Jordi Cuixart, que portava 775 dies d’ignominiosa presó, juntament amb en Jordi Sánchez, i en va llegir un escrit.

A continuació, la cantant Txell Sota, acompanyada pel guitarrista David González, ens va cantar tres cançons: Lamento boricano, una cançó de Puerto Rico, L’Escletxa, d’ella mateixa i de Sílvia Bel, i Te recuerdo Amanda, del malaguanyat cantautor xilè Víctor Jara. Les tres cançons que van despertar l’entusiasme dels prop de 500 graciencs que omplíem la plaça de la nostra vila. Després del recordatori de les activitats previstes per a la setmana vinent, l’acte va acabar el Cant dels Segadors.

Joan Molina

Un mar de mares

Dilluns, 25 de novembre a la plaça de la Vila – Des de fa molts anys, totes aquelles persones que havien participat en actes de reivindicació dels drets socials, polítics i econòmics van haver de superar tota mena de frustracions. Aquestes decepcions van culminar en ressentiments i angoixes l’1 d’octubre de 2017 i els dies següents, amb l’empresonament i exili d’insignes patriotes. Les sentències del 14 d’octubre i els esdeveniments posteriors, en especial els episodis de violència i repressió viscuts a diverses ciutat catalanes, han fet que aquelles angoixes s’estenguessin entre bona part de la població en diferents formes de por, fatiga, desànim, manca d’autoestima, entre d’altres.

En la trobada del dilluns a la plaça de la Vila, Montserrat Mallorquí, de la sectorial de l’ANC Psicòlegs per la República, va explicar el perquè d’aquest estrés emocional de la repressió i la manera de combatre’l. Participar en una manifestació, veure per televisió o imatges de càrregues policials, seguir notícies de detencions que hom considera arbitràries, sentir relats personals, haver vist o patit violència, saber que hi ha persones detingudes o maltractades física o psicològicament, impacta d’una manera general i crea sensacions de fatiga i malestar físics. Segons va explicar Mallorquí, moltes persones experimenten aquestes percepcions negatives davant imatges d’escenes violentes perquè es consideren properes a les víctimes d’una manera empàtica. Algunes inclús arriben a plorar. No saben què els hi està passant però estan preocupats, amb sensacions d’esgotament o mal de cap.

“Nosaltres tenim el poder i que, si volem, podrem”

“Estar permanentment actius és, senzillament, el pitjor problema que podem causar a l’Estat espanyol”

Per fer front a totes aquestes dificultats, l’ANC i altres grups com Iridía han posat en marxa tallers o sistemes d’atenció psicològics, tot gratuïtament. Ofereixen orientacions per saber què fer i altres senzilles teràpies que estan a l’abast de tothom com sortir a passejar, escoltar música o escriure els pensaments com, per exemple, fan els empresonats. També pot servir d’ajuda participar en accions com la dels dilluns a la plaça de la Vila, que permet socialitzar inquietuds i temences. És a dir, tot el que pugui contribuir a l’empoderament de la gent davant un enemic molt poderós. En aquest sentit, Montserrat Mallorquí posa èmfasi en arribar a entendre que “nosaltres tenim el poder i que, si volem, podrem”. També destacà el fet del poder que té la gent amb la seva resiliència, la capacitat de resistir en situacions adverses, el poder “d’aixecar-nos cada vegada que ens peguen”. Estar permanentment actius és, senzillament, el pitjor problema que podem causar a l’Estat espanyol. “Saben que no poden contra tots nosaltres, perquè som molts i massa forts si ens mantenim junts. Hem de ser forts, hem d’estar moderats, i hem de tenir molta resiliència”, va concloure posant a disposició de tothom els serveis dels professionals de la psicologia amb l’objectiu comú d’aconseguir l’alliberament dels represaliats polítics i la independència.

Mares i àvies per la República

Marta Olivella és mare i una de les dinamitzadores del col·lectiu de Mares i Àvies per la República (MAR), un moviment –no només de mares– que ha estat creat per protegir els fills i filles d’una brutalitat policial i judicial que ha deixat desenes de joves ferides i detingudes. Davant de més de 400 persones, la Marta va llegir el Manifest del MAR que, entre d’altres coses, reivindica el dret de manifestació, proclama els valors de la democràcia, rebutja la campanya de criminalització del jovent i nega rotundament la violència que se’ls atribueix.

“Saben que no poden contra tots nosaltres, perquè som molts i massa forts si ens mantenim junts”

“Les mares de fills represaliats volem estar en primera línia. Ja n’hi ha prou”

Pepa Arenós va recordar que el manifest va sorgir el mes d’octubre de les MAR de Sant Boi, al qual s’ha adherit el col·lectiu Mares de Gràcia per la Llibertat i la República, dient que a Gràcia ja està actiu a Vallcarca, Sanllehy i Can Baró, i a Barcelona als barris de la Sagrada Família, Eixample, Les Corts, Sants, Sarrià i Nou Barris. També és present a Mataró i altres localitats del Maresme i del Garraf, Bages i del Baix Llobregat.

Pepa Arenós va manifestar que el propòsit del col·lectiu MAR és defensar “el nostre jovent i la gent no tant jovent que lluita”. I, amb la contundència verbal que la caracteritza, va proclamar: “Volem estar a primera línia. Ja n’hi ha prou”. I, dirigint-se a les mares que estaven a la plaça: “Sabem que moltes de vosaltres també voleu participar. Quantes més serem, millor, per a ells i per a nosaltres mateixes.” Les coneixereu pel mocador vermell que porten en públic.

Es van recollir adhesions, que segueixen obertes a través de No es toqueu o colectiu.mar@gmail.com.

“Allà on vulguin tornar a pegar-nos trobaran a les mares, les àvies, les tietes, les amigues i a les veïnes… ens trobaran a totes”

Contra les violències masclistes

La trobada es va obrir amb l’adhesió de GràciaLlibertat al dia Internacional per l’Eliminació de les Violències vers les Dones i les Nenes que es celebrava aquell mateix 25 de novembre a tot el món. Es va recordar –“per totes les que no hi són i per totes les supervivents”– que al llarg del que va d’any als Països Catalans hi ha hagut 14 assassinats de dones segons el recompte oficial, 34 segons el recompte feminista. Com a dada concreta, només a l’Hospital Clínic es van enregistrar 396 atencions per agressions sexuals.

Joaquim Coca

Falç groga

Dilluns, 18 de novembre a la plaça de la Vila – El dia del judici del president de la Generalitat al TSJC, amb una mica més de fred i de foscor, uns centenars de ciutadans ens vam tornar a congregar a la Plaça de la Vila per reclamar la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i en suport als represaliats, convocats pel col·lectiu Gràcia Llibertat.

Vam començar puntualment a les vuit, amb cinc minuts de silenci, seguits per la interpretació del Cant dels OcellsA continuació, en Cesc Rosell, en nom dels organitzadors, va fer la introducció a l’acte, amb un parlament en què va destacar les convocatòries de Tsunami Democràtic de la setmana passada, amb felicitació inclosa als assistents que hi van participar; va fer referència a l’informe de l’Advocat General del TJUE sobre Oriol Junqueras i a les resolucions dels tribunals belgues i escocesos sobre les darreres euroordres. També va celebrar l’alliberament de quatre detinguts durant el cap de setmana, però recordant que encara hi havia 29 persones tancades en presons i CIEss. Va esmentar el judici al MHP Quim Torra i les seves declaracions davant el TSJC en defensa dels drets i les llibertats, i l’anunci del judici als membres de la Sindicatura Electoral de l’1 d’octubre. Va expressar l’exigència i la seguretat que els partits independentistes catalans sabrien mantenir el compromís amb la Llibertat, l’Amnistia i el dret a l’Autodeterminació en els dies vinents, i va acabar recordant els 25 mesos d’empresonament dels Jordis.

Tot seguit l’actriu Mont Plans i l’actor Jaume Comas van llegir un fragment de l’espectacle Tornarem, extret de l’acte institucional de la diada de 2019, creat i dirigit per Lluís Danés. El podeu llegir aquíDesprés, músics i públic entonàrem el cant No ens mourem d’aquíA continuació va intervenir en Xavier Vila, d’una empresa de disseny gràfic de Gràcia, per explicar el significat de les falçs grogues repartides abans de començar l’acte, pensades com un ús del foam digne i alternatiu a les bales dels Mossos, i va llegir el Manifest de la Falç Groga, que dona sentit a la seva iniciativa. En podeu trobar una versió aquí

Tot seguit l’Oriol, en nom dels organitzadors, donà les gràcies a actors, gent de les falçs grogues, músics i assistents i recordà alguns actes habituals de cada setmana. a interpretació d’Els Segadors, amb molts dels assistents brandant la falç de foam groga, i crits d’”Independència”, van cloure l’acte, quan encara no eren dos quarts de nou del vespre.

Enric Espelt

INFORMACIÓ DE LES COMISSIONS

Et posem al dia de l’activitat de la Territorial i et fem partícep de les convocatòries.

De la comissió d’extensió

Voluntari, voluntària, anima’t a participar a les sortides organitzades! És important que siguem el major nombre de persones possible. Aquests són els espais on pots col·laborar (atenció, les comissions tenim nous correus electrònics):

Parades: parades@graciaperlaindependencia.cat

Programació de parades a Gràcia pel desembre
  1. Dissabte 21 de desembre, Passeig Sant Joan/Indústria, d’11 a 14h

Apunta’t al doodle de parades

De la coordinadora

Hi trobaràs informació permanent i convocatòries diverses d’àmbit general

Correu electrònic: coordinadora@graciaperlaindependencia.cat

Vine a col·laborar al local de la territorial

Com ja sabeu, obrim el local del carrer Robí, 22, els divendres, de 18h a 20h (excepte quan hi ha mobilitzacions…), com a punt de trobada i contacte presencial. Tenim estelades noves, domassos, informació i repartim els carnets als socis de l’Assemblea.

 

EL MÉS CALENT, AL TWITTER

Hi trobaràs els tuits més punyents de la quinzena

Esquerra Republicana

Ass. Catalana pels Drets Civils

Assemblea Nacional

Irídia

Jordi Sànchez

Assemblea Nacional

BREUS

T’expliquem coses que passen dins i fora de la Vila

La Torna crea un fons per a lluites laborals i populars

L’ateneu independentista La Torna, de Sant Pere Màrtir, ha creat un fons per a les lluites laborals i populars amb el suport de Coop 57. Després de l’èxit que va tenir la mobilització de Correscales (sobretot els anys 2016 i 2017), apuntalat en la situació de precarietat de treballadors de Movistar, el fons vol servir de suport a futures lluites laborals i populars.

Font: L’independent de Gràcia

ARTICLES QUE INTERESSEN

La secció on pots conèixer l’opinió de diverses personalitats, així com llegir articles de qualitat sobre el Procés Constituent

Post-mortem?

David Fernàndez

La Directa 4 de novembre de 2019

Havies d’haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d’assassí.

Joan Brossa

El juliol passat -és a dir, fa només quatre mesos- Felip VI signava la successió i renovació del Ducat de Franco. El setembre, és a dir fa només dos mesos i mig, el Govern de Pedro Sánchez actualitzava el Ducat de Primo de Rivera. Ho poden trobar al BOE. Més que vergonya infinita, un fàstic inquantificable. Però així ha estat. Contra miralls: imaginin el Comtat de Hitler o la Baronia de Goebbels. I ho dic sense mitificar el procés de desnazificació alemany -que li preguntin, sinó, al fiscal Fritz Bauer, a la Ulrike Meinhoff o a Leo Trepper. Cal desmitificar-lo, oitant. Però passa que, en inevitable comparativa, les polítiques públiques de memòria alemanyes posades al costat de l’erm continuat de silenci, infàmia i impunitat de l’Estat espanyol deixen un abisme insondable i la crònica d’un buit que gebra i esparvera.

On van a parar els tirans en sèrie del Poder? Les cendres d’Eichmann -ningú el reclamava- van ser abocades al Mediterrani; els ossos de Videla nien en un nínxol amb nom fals; les despulles de Pinochet, en una finca privada familiar; les de Hitler, foren abocades a un riu; les de Mussolini, enterrades sense nom el 1945 i robades un any després -dotze anys vagant clandestines- fins a anar a parar a Predappio. Fa res, el dictador tunisià Ben Alí ha estat enterrat a l’Aràbia Saudita dels Saud, tan amics del rei d’Espanya, que el va refugiar. Fins i tot a Alemanya, el 2011, les despulles de Rudolf Hess van ser exhumades, incinerades i destinades en cendra a l’alta mar, després de l’afartament -i el final del lloguer- de la comunitat cristiana que gestionava el cementiri: la tomba era desmantellada després d’haver esdevingut lloc de processó neonazi. Les de Franco, en canvi, Spain is different i prou que ho saben, han estan transferides des del major mausoleu feixista d’Europa a Mingorubio, espectacularitzat en emissió de prime-time i amb la presència -calia?- de ministres socialistes que es podien estalviar el negre-dol rigorós.

Parafrasejant Chesterton, vivim en un ordre fonamentalment imbècil capaç de ser més idiota encara. Ens atrapa el lapse de l’algoritme, ens empresona el magnetisme del frame, ens xucla la dependència del gag. I cada simplisme servit en titular de clic forada la capacitat de pensar i recordar. Ja està, diuen: Franco ja no hi és al Valle de los Caídos. I ja està. Han trigat 44 anys. I diuen ja està? Ja està què? Si Primo de Rivera hi continua sent en predilecte lloc, si queden tantes fosses per obrir dels qui encara no permeten enterrar, si confonen poder tancar ferides amb dignitat amb reobrir-les, si Franco és un Ducat i José Antonio, també. I del poc que es parla, de tant parlar del dictador, és dels 33.847 cossos que resten, molts importats des de cementiris i fosses i a correcuita, el 1958, per sadollar l’encrueliment egocriminal del dictador.

Mentrestant -gràcies- la Queralt Solé i la Sílvia Marimon han fet sortir de la impremta La dictadura de pedra (Ara Llibres, 2019). Si ens guiéssim per la tirania de l’actualitat i l’aclaparadora lògica de la instantaneïtat, podríem pensar que és un llibre ad hoc, fet per al moment. I no. Es tracta de tot el contrari. Explicar-nos tot el que no ens han explicat aquests dies, anant al fons de la qüestió, a la història silenciada i al quid de la qüestió irresolta: que n’hem de fer de la funesta història de Cuelgamuros -reconvertir-lo en homenatge a les víctimes, resignificar-lo com a museu de l’horror, deixar-lo caure, demolir-lo, com s’ha fet tan sovint cada cop que queia cada dictadura?

Si agafen el llibre, no el deixaran: d’una volada i fins al final. Passat fosc i present incert. Amè, extradocumentat i estructurat cronològicament, deixa anar tot el que realment ens volen fer oblidar, que és proporcional al que volen que ens empassem amb oli de ricí postmodern. Cartografies de l’horror i del terror: del treball esclau dels presoners republicans -la redempció per treball misèrrim- a la silicosi letal i mortal; de les empreses que s’hi van lucrar a fons -Banús, Molán, Sanromán- a altres constants històriques -uns sobrecostos de 1.159.505.797 pessetes. I més, és clar: els 300 camps de concentració franquista -des del primer a Zeluán, obert 24 hores després del cop d’estat de juliol de 1936, fins al darrer a Miranda de Ebro, tancat el 1947-, que han desaparegut completament de qualsevol mapa sense deixar cap rastre ni cap resta ni cap rostre. I sí i també: dues dècades d’obra faraònica, megalòmana i criminal: la que transita entre l’1 d’abril de 1940 i l’1 d’abril de 1959. I sí. Des del passat 25 d’octubre, la mòmia ja no hi és. Tota la resta, sí. Dir amb burrocràtica displicència que “ja està” no deixa de ser un insult continuat a la memòria. (D’acord. Franco ha estat enterrat –Tejero mediante– i se li ha donat sepultura. Quan podran fer-ho els familiars dels milers de desapareguts? Silenci oficial).

[Llegeix tot l’article]

AGENDA

De la Territorial

Dilluns 23 de desembre: Concentració per la llibertat dels presos polítics.
Lloc i hora: a la plaça de la Vila de Gràcia, a les 20h.

De l’ANC

Divendres 27 de desembre: Caminades pels presos polítics i el retorn del Govern a l’exili.
Lloc i hora: a Plaça Catalunya, a les 19.00 h.

 

Altres entitats

Diumenge 22 de desembre: Cap dona en l’oblit, autobus cap a Xerta, el poble de la Carme Forcadell.
Lloc i hora: Sants Estació, a les 12h. 

Dissabte 28 de desembre: “39, el primer Nadal d’exili”, lectura dramatizada.
Lloc i hora: La Roca del Vallès, Carrer Lope de Vega, 10, a les 20h. 

VÍDEOS

GRÀCIES VOLUNTARIAT!

UNA SETMANA D’INJUSTÍCIA!

ON ÉS EL TIET?