JUSTÍCIA I DRETS CIVILS

Quarta jornada del cicle Dimecres per la Llibertat a la plaça del Nord.

Participen:

Laura Mas Vidal, Associació Catalana dels Drets Civils i companya del conseller Joaquim Forn.

Olga Arderiu, membre de la Junta Directiva del Col·legi d’Advocats de Barcelona i advocada defensora de la presidenta Carme Forcadell

Sergi Blázquez, associació “Drets”

Lluís Mestre, de la associació “Atenes” de juristes pels drets civils

Modera:

Carme Botet. Comissió de Xerrades de l’AT de Gràcia de l’ANC

Ens apleguem un centenar de persones.

Retransmissió de tota la taula rodona

D’esquerra a dreta: Lluís Mestre, Olga Arderiu, Laura Mas Vidal, Sergi Blázquez i Carme Botet. 

Comença a parlar la Laura, recalcant la conculcació de drets fonamentals de les persones, que creiem plena i definitivament establerts a l’estat i que la ofensiva política de la judicatura espanyola contra contra el moviment independentista català, demostra que (quan els convé) són paper mullat.

Hi ha més de 1200 encausats, entre altres el 90% dels alcaldes catalans.
Així, les coses, cal tenir seriosos dubtes sobre la justícia del judici previst per a la tardor.

Ens demana que mantinguem l’estat d’alerta.

Intervé la Olga, que ens comenta l’estat d’ànim de la Carme, que està més a prop de casa, però injustament empresonada.

Diu que en 20 anys d’exercici professional, mai no havia vist les vulneracions dels drets civils a Catalunya, el que deixa molt clar que és un procés polític. Ara mateix, està posant en perill les llibertats de manifestació, ideològica i d’expressió. Totes bàsiques quan diuen que som a un estat de dret.

Ens explica les múltiples irregularitats de tot tipus i les respostes arbitràries, que tenen com a únic objectiu, a banda de perjudicar els encausats, les seves famílies i el seu entorn, dificultar al màxim el recurs a les instàncies judicials europees, que tothom percep com a més imparcials.

També, destaca l’acarnissament contra la Carme, per la significació política de l’antiga presidenta de l’ANC.

És el torn d’en Sergi. Ens explica que l’associació “Drets” neix per a donar una resposta legal a la catalanofòbia i als atacs dels drets dels catalans, que són passats per alt per una fiscalia espanyola que fa servir una doble vara de mesura a l’hora de perseguir els fets suposadament delictius en funció de si els cometen persones afins al govern espanyol.

En lloc de primar el principi de legalitat que ha de guiar l’acció judicial, es fa servir un dret inspirat políticament per a perseguir l’independentisme.
La unitat d’Espanya, passa per sobre de l’estat de dret, la democràcia, la constitució, la separació de poders…

Conscients d’això, el sistema judicial espanyol, posa tots els impediments i traves per a impedir els recursos al tribunal d’Estrasburg.

Si el poder polític ho volgués, ho podria aturar tot. No hi ha, però, aquesta voluntat.
Cal persistir a la lluita, prendre la iniciativa i posar querelles per a que cap acció contra nosaltres quedi impune.

En Lluis, de l’associació Atenes, ens comenta que l’estat està jugant amb el temps perquè saben que ho tenen perdut a les instàncies europees.

Això és així, perquè Europa és cada cop més conscient del caràcter franquista i no democràtic de la justícia espanyola. Cal lluitar contra ella, mentre siguem a Espanya.

Per això, estan ultimant una querella contra l’òrgan suprem de la justícia espanyola, avalada amb la firma de juristes de prestigi, per la manera com es trien els jutges del Tribunal Suprem. Es nomenen jutges controlats i/o controlables.

Hi ha 4 querelles més preparades, però tot es fa de manera coordinada amb les defenses dels presos, als que visiten sovint.

El dret europeu ens empara, l’espanyol no. Espanya, està jugant a crèdit, nosaltres paguem al comptat. Quan abans puguem prescindir de l’estat espanyol, millor.

Passem als precs i preguntes on destaquem:

  • No hi ha cap pacte de les defenses amb la fiscalia, ni n’existeix cap possibilitat.
  • Cal seguir fent visible la nostra lluita i explicar-la als estrangers que ens visiten. Cal que els mitjans de comunicació europeus no deixin de parlar de nosaltres.
  • Cal concentrar la crítica, tenint molt clar qui és l’enemic.
  • L’acusació popular, dona notorietat, però té un cost .

Donem per acabat l’acte a les 9 i passem a fer una mica de celebració de Sant Jaume amb coca i cava.

Joan Molina