RECOMPENSA ALS REPRESSORS

Mentre Pere Aragonés prenia possessió de la presidència de la Generalitat, a la plaça com tots els dilluns, la ja tradicional concentració per demanar la llibertat dels presos, el retorn dels exiliats i la fi de la repressió. A més, és clar, d’exigir la independència per configurar-nos com una república catalana.

L’acte -sota el lema «Pasqua Granà, la falç a la mà» va anar de repressors i represaliats amb un missatge que també es pot interpretar com l’esperança que el nou Govern reformuli el paper dels cossos policials de la Generalitat. De totes maneres Pere Folguera va recuperar una frase de Publi Corneli Tàcit que diu «com més corrupte és un estat, més lleis s’empesquen».

A continuació va jugar amb el cognom del senador romà amb el pseudònim que en les xarxes socials fa servir el tinent coronel Daniel Baena. Aquest militar era fins ara cap de la policia judicial de Catalunya i des de l’any 2015 va tenir una especial dedicació a «salvar Espanya». Si a les xarxes tenia una intensa activitat en injuriar i insultar l’independentisme, en la seva activitat professional es va destacar per les seves investigacions en el procés, sovint amb espectaculars operacions policials que tot el rebombori mediàtic després quedava en res. Doncs bé, ara Baena ha estat promogut a petició pròpia com a número dos de la Comandància de la Guardia Civil a Catalunya. Folguera ironitzà que «deu pensar que encara li queda feina per fer».

També es va fer ressò del trasllat provisional del comandant de la Guardia Civil a la comandància de València. Era el responsable de l’esmentat cos a Paiporta, on va amenaçar a l’alcaldessa amb «trencar-li les cames». Finalment es va referir al ex-número dos de la Policía Nacional Eugenio Pino, que en una intervenció en la comissió del Congreso sobre l’operació Kitchen no se’n va estar de dir que «ho faria tot per Espanya» i al demanar Rufián si això volia dir «més enllà de la llei» el policia va assegurar que «en aquest cas la llei no existiria».

Després d’aquest preàmbul es va donar veu a algunes persones que aquests dies han visitat els jutjats. El primer testimoni va ser d’Alícia Monterroso, una de les protagonistes de la causa pels talls de l’A-7 a Figueres el novembre del 19. «La gent ha de continuar aixecant la veu, hem de seguir posant entre les cordes als polítics, va dir abans d’explicar que els polítics han de ser conscients que no som menors d’edat, i no ens poden seguir enganyant com quan ens van dir que teníem estructures d’estat». Constatà que el conflicte no està resolt i la gent seguirà sortint el carrer» i va demanar que no s’oblidi «als nostres veïns anònims que també pateixen la repressió» per voler un país més just i democràtic on es produeixin canvis reals.

Tot seguit es va llegir el missatge de Jordi Ros i Eduard Garzón que figuren en el sumari de la «Operación Judas» «Si fóssim una democràcia qualsevol investigació policial estaria bé» però van assegurar que és un contrasentit que se’ls acusi de tenir material per fer explosius i tots estiguin en llibertat. Van explicar que quan els van detenir sabien que els podien fer qualsevol cosa i van rebre un tracte aberrant. «Tot era una gran mentida però l’espectacular tractament mediàtic fa que sigui molt difícil desmuntar el relat policial».

Es va llegir el testimoni dels membres d’Alerta Solidària de Paret Daniel i Àlvaro. Durant les protestes per les sentències de l’octubre del 2019 els van detenir quatre agents de la Brimo acusats de tirar un parell d’ampolles d’aigua. «La Generalitat es va personar no per denunciar la contundència policial i les seves pallisses sinó per demanar-nos presó i multa. I per acabar-ho d’adobar la fiscalia els demanava nou any i mig de presó i multa per tal de forçar un pacte i que reconeguessin els fets».

Finalment va tancar aquests testimonis Pol Serena a qui demanen 8 anys per les protestes durant la vaga general del febrer del 2019. «Els Mossos es van sentir desbordats i la seva estratègia va ser atemorir els joves. Ens demanen vuit anys per llençar una ampolla de plàstic. Creen la repressió en el col•lectiu més feble». Va denunciar que la Brimo te tot el suport i la impunitat de l’Estat.
Van reclamar tota la pressió internacional per canviar les lleis, per què la majoria social que hi ha Catalunya no té cap força dins de l’Estat i reclamen que «el seu cas no quedi en l’oblit».

L’acte va ser una cara i creu.

Josep M. Orta

Vídeo de l’acte sencer:

Vìdeo: Joan Bussé

Fotos: Josep Casas

Fotos: Josep Casas