DIA DE CELEBRACIONS I HOMENATGES

Tot i que la vesprada estava dedicada a les persones que fan possible el «Meridiana resisteix» la nit va començar amb celebracions. Primer un homenatge a la portuguesa revolució dels clavells de l’any 74 cantant el Grandola Vila Morena. En uns temps que les alegries acostumen a ser poques, el dilluns va ser una excepció. L’Europa, l’equip del barri, ha aconseguit pujar a segona B. A més acabàvem de celebrar el Sant Jordi que enguany, degut a les passades restriccions, la vàrem convertir en una festassa, tot i les limitacions, els carrers van tornar a ser nostres. Com va constatar Pere Folguera «teníem ganes de festa entre tanta pandèmia, repressió, polítiques i política d’anar per casa i negats a fer-nos sortir d’on som».

Va constatar que Madrid no en deixa escapar ni una i van pretendre reconvertir la Diada amb el «Dia del español». De moment no se’n van sortir, però cal veure si a aquesta iniciativa li donen més recorregut, perquè allà també són tossuts. També hi va contribuir en aquesta tasca l’alcaldessa de Barcelona, que com va dir parla en castellà «per què així l’entén més gent» i acostuma a buscar persones castellanoparlants per glossar la festa que es fa en castellà. Així ho va constatar Pol Guasch, premi Llibres d’Anagrama de novel•la, va justificar la seva presència en l’acte institucional raonant que després de vuit anys que el conferenciant ho feia en castellà, potser els hi va fer vergonya.

L’escriptor no va fer concessions en el seu discurs, fent una contundent defensa de la literatura, però no sols de la literatura. Per això Folguera va reproduir aquest paràgraf: «en aquest abisme global, algorísmic i violent, segurament la nostra tasca és no deixar anar del tot les paraules que la classe política i la classe econòmica roben i expropien. Les bases de la solidaritat són possibles i ho són en les paraules. I crec que encara ha d’arribar el text que faci amb el món el que hem estat capaços de fer, entre altres llocs, a Urquinaona»

418 DIES A LA MERIDIANA

Els tall a la Meridiana ja fa 413 dies. És molt temps i el marc força més inhòspit que l’acollidora plaça de la Vila. D’altra banda la seva acció no és compresa per tothom i fins i tot hi ha qui directament la combat. Durant aquests catorze mesos ha passat de tot. Ha fet bon temps i ha plogut, i també han tingut altres inclemències, «de les respectives policies i dels respectius feixismes que els assetgen dia sí, dia també. Perquè la gent d’ordre (la gent de l’ordeno i mando, més ben dit) no ens volen ni els carrers ni en la confrontació, ni a Urquinaona ni a Meridiana… bé, no ens volen enlloc, de fet».

Va convidar, per una banda, a participar en aquests talls del tràfic i per altra a col·laborar a la seva caixa de resistència per que ja porten acumulats més de deu mil euros en multes.

Tot seguit un representant de Meridiana resisteix va explicar que va néixer de diferents col·lectius veïnals per exigir la llibertat dels presos i exiliats i va agrair a tots aquells que els hi han donat suport. Va explicar que la seva acció ha d’aguantar gent que també hi va per insultar-los o agredir-los mentre les forces de seguretat «no sempre ens protegeixen. D’altra banda, d’un temps ençà, sectors feixistes s’han organitzat per fer contramanifestacions i acabar amb els talls del carrer. Va acabar recordant que la seva acció necessita gent, per què la Meridiana és molt ampla. «Us convidem a participar». I dit això, cames ajudeu-me, va sortir a correcuita per participar en el tall d’ahir de la Meridiana.

Canviant de tema, després de la victòria en la Cambra de Comerç, ara el nou repte el trobem al col·legi d’Advocats. Lluís Mestres va explicar la candidatura que presenten encapçalada per Gonçal Oliveros i Anna Boza amb la finalitat d’acabar amb els vint-i-un anys de presidència de la conservadora Maria Eugènia Gay i recuperar una altra eina de país. «La força del col·legi es impressionant, probablement es la institució de dret més gran de Catalunya i es la nineta dels ulls de la institució espanyola que té un interès molt especial en controlar-la». Mestres considera que «aconseguir presidir aquest col·legi seria una eina fonamental per lluitar contra la vulneració dels drets fonamentals en aquest país»,

L’acte també va tenir un record pels valencians que commemoraven la Batalla d’Almansa i pel nostre músic Jordi Fàbregas.

Josep M. Orta

Vídeo de l’acte sencer:

Vìdeo: Joan Bussé

Fotos: Josep Casas

Fotos: Josep Casas